Celebrar, comunicar i connectar: el cas de Zohran Mamdani per l’Eid al-Fitr

En comunicació política, sovint analitzem accions, formats i canals. Però hi ha moments en què el que importa no és tant el que es fa, sinó des d’on es fa.

La participació de Zohran Mamdani en la celebració de l’Eid al-Fitr aquest divendres és un d’aquests casos.

No és només presència institucional. És una expressió d’identitat. I això canvia completament les regles del joc comunicatiu.

Més que representació: identitat compartida

L’Eid al-Fitr és una de les festivitats més importants de la comunitat musulmana, amb una dimensió que va més enllà de la religió: és comunitat, cultura i pertinença.

En aquest context, el cas de Mamdani té una particularitat clau: no és un polític que s’acosta a una comunitat, sinó algú que en forma part.

Zohran Mamdani és musulmà (de tradició xiïta) i s’ha convertit en el primer alcalde musulmà de Nova York, un fet històric en una ciutat marcada per la diversitat cultural i religiosa.

Això transforma la seva participació en aquest tipus d’actes:

• no “representa” una comunitat → hi pertany.

• no busca proximitat → parteix d’ella.

• no comunica cap a fora → també comunica des de dins.

En termes de comunicació, això és fonamental: la credibilitat no es construeix, es dona per descomptada.

El poder de la comunicació experiencial

La majoria d’estratègies polítiques intenten generar connexió a través de gestos simbòlics: assistència a celebracions, missatges institucionals o el reconeixement públic de comunitats.

Però aquests gestos sovint tenen límits: poden ser percebuts com a oportunistes o superficials.

En canvi, quan hi ha identitat compartida, entrem en un altre nivell: la comunicació deixa de ser representativa i esdevé experiencial. Això implica que: el missatge és més creïble, la connexió és més profunda i el vincle no depèn només del relat, sinó de la trajectòria.

Diversos estudis en comunicació política i identitat apunten que la percepció d’autenticitat és un dels principals drivers de confiança en entorns digitals (UOC, 2023; Journal of Political Marketing).

La dimensió digital: proximitat real, no construïda

Aquest tipus de comunicació també es trasllada a xarxes socials amb més eficàcia.

Per què? Perquè encaixa amb les lògiques actuals de plataforma: autenticitat, narració personal i contingut situat (contextual).

Quan un perfil polític comparteix aquest tipus de moments, no està “generant contingut”, sinó documentant una realitat pròpia.

Això té més capacitat de generar engagement que qualsevol contingut institucional.

Altres models: entre la representació i l’estratègia

Per entendre millor el valor diferencial d’aquest cas, és útil comparar-lo amb altres exemples:

• Sadiq Khan: Participa regularment en celebracions religioses diverses (Ramadà, Diwali, Nadal), construint una narrativa de ciutat plural. (Representació institucional inclusiva).
• Justin Trudeau: Ha integrat actes culturals i religiosos en la seva comunicació pública, reforçant el relat multicultural del Canadà. (Lideratge simbòlic).
• Alexandria Ocasio-Cortez Combina identitat, quotidianitat i discurs polític en formats digitals propers. (Humanització i narrativa personal).

La diferència clau és clara: aquests casos treballen la connexió i Mamdani, en aquest context, la incorpora d’origen.

El risc: quan la identitat es converteix en eina

Aquest model també planteja riscos.

Quan la identitat es comunica sense coherència o es percep com a instrumentalització, pot generar: rebuig, polarització o acusacions d’oportunisme.

Per això, el factor diferencial no és només la identitat, sinó com s’ha construït al llarg del temps.

En el cas de Mamdani, la seva trajectòria política, activisme i discurs públic reforcen aquesta coherència.

El canvi de fons: de la comunicació a la pertinença

Aquest cas ens apunta a un canvi estructural en la comunicació política:

• abans: comunicar per arribar a tothom

• ara: connectar des de llocs concrets

I això implica entendre que no totes les audiències són iguals, no totes les connexions es construeixen i algunes es comparteixen.

En conclusió

En un entorn saturat de contingut, missatges i estratègies, hi ha un factor que continua sent diferencial: l’autenticitat real.

El cas de Zohran Mamdani mostra que la comunicació més potent no sempre és la millor dissenyada, sinó la més alineada amb qui ets.

Perquè, al final, hi ha una diferència clau: No és el mateix representar una comunitat… que formar-ne part.

I en comunicació política, aquesta diferència ho canvia tot.

–

Referències

Aquest article es basa en la participació de Zohran Mamdani en la celebració de l’Eid al-Fitr (2026) i en la seva trajectòria com a primer alcalde musulmà de Nova York (per exemple de France24, 2026). També incorpora anàlisi acadèmica i professional sobre comunicació política, identitat i autenticitat digital, incloent estudis de la UOC sobre marca personal i comunicació política, informes institucionals de la Greater London Authority sobre representació en entorns multiculturals, i literatura del Journal of Political Marketing sobre lideratge simbòlic i connexió amb comunitats diverses.